Potablització

És el procés que elimina o neutralitzen els efectes que produeixen les substàncies que l’home deixa al mar: matèria fecal, restes d’aliments, olis, greixos, detergents sals, sediments,...

El procés de potabilització comença amb un primer filtre on se separen les partícules més grosses.. Després es diposita l’aigua en unes cambres, les desorradores, fins que, per decantació, se separa la sorra de l’aigua. A continuació es passa l’aigua pel procés de cloració fent que aquest elimini els microorganismes.

La cloració és un procediment de desinfecció química on s’utilitza el gas clor com a desinfectant. També es fa ús d’uns bacteris per la eliminació dels microorganismes. Aquest procés té molts avantatges a l’hora de l’envasament, l’aplicació i emmagatzematge. No comporta un alt cost i en quantitats controlades no produeix efectes secundaris. Després aquest aigua, desinfectada i sense partícules grosses va al decantador on es separen els fangs, per decantació. Continuem amb més desorradores per tractar de separar les partícules més petites.

Quan ja s’han separat, posem l’aigua en unes altres cambres i realitzem el procés de ozonització que consisteix en l’aplicació d’ozó que reacciona amb els compostos orgànics e inorgànics reduint el TOC: color, olor,...i els elimina. L’ozonització és molt més efectiva que els processos en els que s’aplica clor, cloroamines o diòxid de clor. Però aquest procés és molt tòxic i pot tenir uns efectes secundares fabricant substàncies tòxiques. A més requereix molta energia i té un alt cost.

Quan l’aigua ja està gairebé depurada li apliquem filtres de carbó actiu que eliminen les males olors i sabors. Després l’aigua és enviada als dipòsits per emportar-se-la i fer ús d’ella per al consum urbà.

Quan l’aigua no és de rius, pous o llacs i prové del mar es necessita d’un altre procés per treure-li la sal: la salinització.

Es fa gràcies a la desalinitzadora. Aquest procés es basa en la separació de l’aigua salina procedent d’una zona del mar propera a la costa: mitjançant una càmera d’evaporització i una cambra de condensació. En la primera, s’implanta la calor necessària per a que l’aigua s’evapori però la sal no. Gràcies al impuls d’un ventilador, el vapor d’aigua passa a la segona cambra on es condensa gràcies a unes plaques refrigerades. L’aigua cau fins a un depòsit d’emmagatzematge on després serà utilitzada pel consum.

L’aigua, després de ser utilitzada, la enviem a la depuradora per no llençar-la directament, amb tota la brutícia, al mar. Ha sigut una millora en l’evolució ecològica perquè així reutilitzem l’aigua de la que fem ús i la tornem als rius tal com l’havíem trobat. Aquest procés comença amb la recollida d’aigua bruta de les ciutats e indústries que es porta a la depuradora en la que es treuen les màximes impureses possibles per afectar lo mínim possible al medi ambient. Però aquesta aigua no es pot utilitzar pel consum humà o domèstic.