Aigua i salut

Aproximadament mil milions de persones a tot el món no tenen accés a fonts d'aigua millorada. Tanmateix, 2,4 mil milions no tenen accés a capm tipus d'instal·lació millorada de sanejament. Prop de 2 milions de persones, la majoria nens menors de cinc anys, moren tots els anys degut a malalties diarreiques. Les més afectades son les poblacions dels països en vies de desenvolupament que viuen en condicions extremes de pobresa, tant en àrees periurbanes com rurals. Els principals problemes que causen aquesta situació inclouen la falta de prioritat que se li dona al sector, la escassetat de recursos econòmics, la carència de sostenibilitat dels serveis d'abastament d'aigua y sanejament, els mals hàbits d'higiene y el sanejament inadequat de entitats públiques com hospitals, centres de salut i escoles. Per a reduir la càrrega de malaltia causada per aquests factors de risc és molt important donar accés a quantitats suficients d'aigua segura i instal·lacions per a la disposició sanitària de excrements i promoure pràctiques segures d'higiene.
Una important fracció de la càrrega de malalties relacionades amb l'aigua s'atribueix a la manera amb la que es desenvolupen i s'utilitzen els recursos hídrics.
Les malalties relacionades amb l'aigua son una tragèdia humana que cada any causa la mort de més de 5 milios de persones (10 cops més que les víctimes de guerra) i aproximadament 2300 milions de persones pateixen malalties relacionades amb l’aigua. Un 60% de la mortalitat infantil mundial es deu a malalties infeccioses y parasitaries, la majoria relacionades amb l’aigua.
Malalties transmitides per l‘aigua
Són aquelles causades per l’aigua contaminada per materies de rebuig humanes, animals o químiques. Aquestes inclueixen el cólera, la febre tifoideaa, la shigella, la poliomelitis, la meningitis, la hepatitis A i E i la diarrea. Aquestes malalties són produides per aigues residuals i que es poden prevenir amb un tractament previ.
Malalties amb base a l’aigua
Són les causades per organismes aquàtics que pasen part del seu cicle vital a l’aigua i en una altre part com a paràsits d’animals. Les més conegudes son la pragonimiasis, la clonorquiasis y la esquistomiasis. Els causants d’aquestes malalties són cucs denominants colectivament helmites que infecten a l’home.
Tot i que aquestes malalties no són mortals, impedeixen a las persones portar una vida normal.
Malalties d’origen vectorial relacionades amb l’aigua
Malalties transmeses per vectors, con els mosquits i les mosques tsetsé, que es crien i viuen a prop d’aigües contaminades. Milions de persones pateixen infeccions transmese per aquests vectors que transmeten i infecten a l’home amb malaria, febre groga, denques, malaltia de la son i filariasis. La més extensa és la malaria.
La incidencia d’aquestes malalties está augmenant. Hi ha diverses raons que poden explicara quest fenómen: la població está desenvolupant resistència als medicaments que ajuden a combatir la malaria; els mosquits estánd esenvolupan resistència al DDT (insecticida d’un més extens); els canvis medioambientals están produint nous indrets de cria; fins i tot, la migració, el canvi climàtic i la creació de nous habitats provoquen que menys gent desenvolupi una immunitat natural a aquests malaltíes.
Malalties vinculades a l’escasetat d’aigua
Tan la tracoma con la tuberculosis es classifiquen dins d’aquest grup de malalties relacionades amb l’aigua. Es propaguen en condicions d’escassetat d’aigua dolça i sanitat deficient.
Aquests malalties avancen sense parar a través del món. Però poden controlar-se fàcilment amb una millora en l’higiene, però es imprescindible disposar de suministrament adequat d’aigua potable.
Guies de prevenció
Actualment, la lluita per garantitzar l’abastament d’aigua potable a tots els països del món está recolzat amb una extensa publicació de la OMS, que es tradueix en forma de guies per a la qualitat de l’aigua potable.
Una de les particularitats d’aquestes guies és la generalització, ja que són útils tan en sistemes urbans d’abastament d’aigua potable d’Amèrica del Sud, com a pous protegits a països en vies de desenvolupament. L’enfocament que se li havia donat fins ara al control de l’aigua potable es centraba en l’anàlisi de mostres, un anàlisi que no permitia detectar el problema fins després d’haver-se consumit l’aigua. Fins ara, el factor de la prevenció era important, però no jugaba cap paper.